Una aproximació històrica
Al Barcelonès Nord, l’atenció psiquiàtrica ha realitzat un procés similar al produït a Catalunya, Espanya i al de la major part dels països del nostre entorn. Al llarg de la dècada dels 80 i dins l’anomenada “Reforma psiquiàtrica” s’inicia –amb uns anys de retard a casa nostra- l’atenció especialitzada i ambulatòria de proximitat (desmanicomialitzada) de la salut mental, que fins a aquell moment havien assumit les diputacions provincials des d’un model d’atenció centrada a l’hospital psiquiàtric (en el nostre cas la Clínica Mental de Sta. Coloma al recinte Torribera) i amb unes característiques d’assistència de beneficència, fins que, amb l’aprovació de la Llei General de Sanitat 14/1986, l’atenció a la salut mental s’integra dins el sistema sanitari general.
Aquest nou model d’atenció implica, d’una banda, una oportunitat per endegar un abordatge més proper i globalitzat i, de l’altra, un repte pel que fa a la construcció de noves estratègies d’atenció especialitzada. Es creen els CAP, actuals Centres de Salut Mental d’Adults, (CSMA) i els CAPIP, actuals Centres de Salut Mental Infantojuvenil (CSMIJ) i altres equipaments, serveis i programes de tipus sanitari i social. Aquest desenvolupament del que avui coneixem com a Xarxa de Salut Mental es crea no només des de l’impuls de les institucions públiques sinó comptant també amb l’esforç de la societat civil organitzada en forma d’associacions de familiars i afectats, que ha jugat un paper cabdal en la construcció del sistema d’atenció, sovint no només aportant la perspectiva dels afectats en primera persona, sinó també convertint-se en impulsors i gestors de serveis i programes.
Actualment el model català d’atenció a la salut mental s’estructura a partir del que disposa el Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya de 2006 del Departament de salut de la Generalitat, que desenvolupa les directrius de la Declaració d’Hèlsinki de 2005, que estableix la salut mental com a prioritat en el si de la Unió Europea i assenyala explícitament que cal enfocar els problemes de salut mental des d’una perspectiva de salut pública, de manera que es faciliti la comprensió de les múltiples variables que incideixen en l’increment del patiment de les persones. Des d’aquesta perspectiva integradora, la Declaració posa l’èmfasi en la implementació de models d’atenció de base comunitària i multidisciplinària, i en un sistema de planificació i organització col·laboratiu entre les entitats i els agents que hi participen.
Pel que fa al nostre territori, al maig de 1984 es constitueix la Taula Coordinadora de Salut Mental de Badalona, que amb la proposta d’estructurar un model comunitari reuneix a proposta de l’Ajuntament al Centre Joan Obiols, l’EAP, SPOTT, el Centre d’Higiene Mental, el Centre de Salut de Sant Roc i els professionals de la Clínica Mental ja sectoritzats per Badalona i la resta de poblacions del Barcelonès Nord amb el nom de Junta Assistencial del Sector de Badalona (que atenien en un format de consultes externes des de la pròpia Clínica Mental de Sta. Coloma). De fet existien reunions prèvies des de 1980 amb la participació de l’Ajuntament i que proposen un estudi epidemiològic, encara que no cristal·litzen fins a la formació d’aquesta primera Taula Coordinadora.
De fet els primers intents per crear el nou CAP de Salut Mental de Badalona es remunten a l’any 1981-82 i proposaven la Masia de Can Cabanyes com a emplaçament. Però aquesta iniciativa va comptar amb una important oposició dels veïns que es manifesten molt activament en contra d’aquesta iniciativa aconseguint l’aplaçament del projecte, tal i com es recull a les cròniques dels diaris de la època. Inclús alguns actes van ser rebuts literalment a pedrades (alguna cosa sembla que sí em avançat des d’aleshores).
